Els primers indicis de vinya i vi al Pla de Bages els trobem a les vil·les romanes. A la vil·la de Boades (Castellgalí) s’hi va trobar un tros de ceràmica ibero-romana dels segles II-I a.C. on hi figura una inscripció amb la paraula VINUM.

Després de la caiguda de l’imperi romà, no trobem les primeres vinyes conreades fins l’any 940.

El Bages era la comarca més a l’interior de Catalunya on la vinya es cultivava i el vi s’hi elaborava bé. Així, el Bages era el proveïdor de vi de les anomenades terres de muntanya, a canvi de blat i altres productes agrícoles.

L’expansió de la vinya al s. XIV va ser tan gran que es van començar a concedir privilegis proteccionistes. Per exemple, l’any 1330 Alfons IV el benigne va concedir a Santpedor el privilegi de prohibir als forasters l’entrada de vi o verema. De fet, aquest va ser el moment de màxim esplendor de la ciutat de Manresa, amb un gran creixement de la ciutat i la construcció de les seves obres principals.

Per entendre l’actualitat

A la meitat del s. XVI apareixen les primeres tines de pedra a l’interior de la masia, que seran construïdes massivament a partir del s. XVII. Així naixien les característiques tines enrajolades de ceràmica vidriada del Pla de Bages, amb el brescat de fusta a mode de tapa per aixafar el raïm a sobre. Aquest sistema serà utilitzat fins ben entrat el segle XX.

L’abandonament de la vinya al Bages va ser progressiu entre 1925 i 1989. En el període de 1925-1950 es quan se’n van arrencar la major part a causa de les tensions entre propietaris i parcers, la Guerra civil, els alts preus del cereal i la millora del transport en camió i ferrocarril.

Entre 1975 i 1982 la vinya segueix en davallada fins a les 500 hectàrees de 1989, que representava gairebé la desaparició de la vinya.

Clima i sòl

Dins d’un clima continental mediterrani de mitja muntanya, el Bages disposa de les condicions idònies per al conreu vinícola: un excepcional microclima, una pluviositat escassa i una forta oscil·lació tèrmica, a més d’un sòl franc argilós i calcari.

Els seus vins queden impregnats amb notes balsàmiques d’espígol, farigola i romaní. Aquestes plantes aromàtiques que poblen els boscos de pins, roures i alzines envolten les vinyes.

Varietats tradicionals Pla de Bages

Varietats blanques

Picapoll Blanc: Varietat tardana, de gra ovalat i pell gruixuda, que el protegeix en la seva llarga maduració. Dona vins d’acidesa mitjana que els fa molt amables i potencia la seva sensació de volum. Aromàticament revela notes cítriques, com l’aranja, l’herba aromàtica espígol i en els anys més frescos les notes florals (flor blanca com el gessamí).

Varietats negres

Mandó: La mandó és una varietat de raïm negre quasi oblidada que s’està recuperant satisfactòriament. Els vins elaborats amb aquesta varietat sorprenen per la seva qualitat i personalitat. Per això, s’està realitzant un gran esforç per la seva reintroducció rescatant els pocs ceps que han sobreviscut al seu abandonament. Dóna gotims troncònics de tamany mitjà considerablement compactes. Els seus grans són petits i esfèrics arribant a la maduresa amb una tonalitat violàcia.

Sumoll: La varietat autòctona negra més conservada a la zona. De cicle mitjà, raïm gros i producció mitjana elevada. Dóna negres de poc color però molta frescor i estructura tànica, amb un estil de vins continentals (és a dir, més semblants a Pinots Noirs i Nebiolos que a varietats bordeleses). De tanins de difícil maduració, per això de sempre s’havia considerat una bona varietat per a la obtenció de rosats.

Picapoll negre.