Denominació d'Origen
A Monvins Seleccions Gastronòmiques us oferim una selecció de vi de diferents Denominació d’Origen. Montsant, Terra Alta, Cava, Costers del Segre, Empordà, Illes Balears, Priorat, Rioja, Bierzo, Ribera del Duero, Penedès i moltes d’altres. Desplega el menú Comprar per categoria i després desplega el menú Denominació d’Origen.
-
AOC Champagne (4)
El nom ve de la regió nord-est francesa de la Xampanya, on s'elabora vi escumós amb el mètode xampanyès. El qual requereix una doble fermentació, la primera en bóta i la segona en ampolla on s'hi afegeix el licor de tiratge. Després de la segona fermentació s'hi afegeix el licor d'expedició, que en marcarà el gust final (de Brut Nature a Dolç).
L' AOC Champagne es va fundar oficialment l'any 1936, tot i que ja s'elaborava aquest producte des de fa molts més anys. -
Bierzo (7)
DO Bierzo
La Comarca del Bierzo se situa al nord-oest de la província de Lleó, en el si de la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó. Ocupa una àrea de 2.954,28 quilòmetres, el que suposa el 18% de la superfície provincial. Limita amb les províncies d'Ourense, Lugo i Astúries, i és un eix de comunicació entre Galícia, Lleó i Astúries.
En primer lloc, la vinya al Bierzo es caracteritza per una atomització de les parcel·les, una propietat minifundista i terrenys amb pendent, des dels 450 als 800 metres.
En segon lloc, el terra de la vinya del Bierzo s'assenta sobre materials del Miocè recoberts per una capa del quaternari. La textura és franco - llimosa, moderadament àcids, el seu pH està pròxim a 5,5, amb absència de carbonats, propi de climes humits. Els sòls en vessant estan constituïts per una barreja d'elements grossos, quarsites i pissarres.
Finalment, el Bierzo té un microclima molt especial, molt adequat als cultius de la zona. La barrera natural de la Serra dels Ancares calma l'ímpetu de les borrasques atlàntiques i genera una climatologia continental, amb influència de l'Oceà, apropiada per al cultiu de la vinya. Les precipitacions anuals són de 721 mil·límetres i la temperatura mitjana de 12,3 ºC, registrant-se temperatures mínimes de 3,6 ºC en els mesos freds i màximes de 23,6 ºC en els mesos més calorosos. La insolació mitjana anual es xifra entre 2.100 i 2.200 hores de sol.
Varietats de raïm
Al Bierzo es produeixen diferents varietats de raïms adaptades totes elles a les característiques dels sòls i el clima. L'elaboració dels vins emparats per la Denominació d'Origen haurà realitzés exclusivament amb les següents varietats: Mencía, Garnatxa tintorera, Godello, Doña blanca i Palomino. -
Cava (2)
La DO CAVA
És un organisme descentralitzat del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi ambient. L’integren viticultors, elaboradors i representants de les comunitats autònomes de la “Regió del Cava” i del Ministeri.
Els seus antecedents es remunten a l’any 1959 quan es van establir les normes de comerç dels vins escumosos i gasificats, on apareix per primera vegada el terme CAVA. Posteriorment l’Ordre del Ministeri d’Agricultura de 23 d’abril de 1969 reglamenta els vins escumosos i gasificats i, d’aquesta manera, queden reconeguts com a designació pròpia els escumosos elaborats pel “sistema clàssic de fermentació en ampolla i envelliment en cava” i es poden “caracteritzar els seus productes amb la denominació CAVA”. Aquesta definició va servir de base per a designar el nom del producte.
Va ser l’any 1972 quan es va promulgar l’Ordre Ministerial de 27 de juliol i es va constituir el Consell Regulador dels Vins Escumosos amb funcionament equiparable al de les denominacions d’origen. Amb aquesta disposició queda subjecte a normativa pròpia, quant a elaboració, producció i comercialització.
L’adhesió d’Espanya a la UE va comportar l’equiparació dels vins amb DO a vins de màxima categoria (vqprd). Abans del Tractat d’Adhesió, el Cava era l’única denominació específica espanyola que disposava d’una estructura pròpia, idèntica a la de les denominacions d’origen; la diferència residia en la delimitació de la zona i, per aquest motiu, a principi de l’any 1986 es va establir la “Regió del Cava”, que en delimitava la zona de producció. Així, el Cava queda protegit davant la UE i reconegut com a vi escumós de qualitat produït en una regió determinada (veqprd).
Les vinyes
Les varietats de cep autoritzades per produir raïm destinat a l’elaboració de vi base i Cava són les següents:- Varietats de raïm blanc: Macabeo (Viura), Xarel.lo, Parellada, Malvasía (Subirat Parent) i Chardonnay.
- Varietats de raïm negre: Garnatxa negra, Monastrell, Pinot Noir i Trepat.
-
Costers del Segre (8)
DO Costers del Segre
Història
El caràcter interior de la regió de Costers del Segre, allunyat del mar, ha fet que durant segles l'àrea estigués allunyada de les vies de comercialització.
Innovacions en les varietats de raïm i en els mètodes de producció. Va ser el primer lloc de Catalunya on es van introduir les varietats de cabernet sauvignon, merlot i chardonnay, per exemple. Així com, les varietats autòctones, i es van adoptar les tècniques californianes de vinificació.
En primer lloc, l'any 1983 en Jaume Siurana, director de l’Incavi, i en Manuel Raventós Artes, director general de Codorniu i del Celler de Raimat, varen considerar que l’excel·lent qualitat vitivinícola de les comarques lleidatanes i la tradició de zona calia que fos vetllada per un consell regulador.
En segon lloc, el 1986 es va constituir la DO Coster del Segre amb cinc subzones.
Finalment, no va ser fins a l'any 1998 que s'hi van adherir dues subzones més, Pallars Jussà i Segrià.
Clima
L'àrea de la denominació és diversa amb característiques geològiques i climàtiques canviats. El nexe d'unió és la conca mitjana del riu Segre, entre el Pirineu i l'Ebre. El clima és d'interior i sec, allunyat de la influència marítima i marcat per una insolació elevada, una pluviositat escassa i persistent humitat de les boires d'hivern. Les vinyes són entre els 200 i 1.100m d'altitud. El sòl és calcari recobert de sorra, amb una gran uniformitat a tota la denominació. Les subzones d'Artesa i del Pallars són les més septentrionals, amb les vinyes de major altitud. Raimat, a l'extrem oriental, té un relleu suau i clima continental. La subzona del Segrià, és característica de terres de secà. Les Garrigues i les Valls del Riucorb són terres àrides. -
Empordà (7)
DO Empordà
Territori
La zona de producció de la DO Empordà, engloba un total de 55 municipis distribuïts en dues comarques: 35 municipis de l'Alt Empordà i 20 municipis del Baix Empordà.
La zona de producció de l'Alt Empordà es troba a l'extrem nordoriental de Catalunya. Arrecerada a la falda de les serres de Rodes i de les Alberes, en un arc que va des del Cap de Creus a la denominada Garrotxa d'Empordà.
Limita, per tant, amb els Pirineus al nord, la Mediterrània per llevant i la plana pròpiament dita a migjorn.
La zona de producció del Baix Empordà es delimitada al nord pel massís del Montgrí, al sud-oest pel massís de les Gavarres i a l’est per la Mediterrània.
Sòl i clima
Gran heterogeneïtat de terrenys, que majoritàriament són de textura sorrenca i pobres en matèria orgànica, idonis per a la producció de qualitat. Generalment són àcids i estan situats des de nivell del mar fins a un màxim de 260m d’altitud. Cal distingir les zones de la plana empordanesa, on predominen els sòls de naturalesa al·luvial. Les zones de muntanya i a les faldes de muntanya, els sòls són de pissarra i granítics, amb paisatges de gran bellesa. El tret climàtic més característic i que afecta els conreus és el fort vent del nord anomenat Tramuntana. Aquest vent bufa amb ratxes que sovint superen els 120 KM/H i té uns efectes molt beneficiosos pel bon estat sanitari de la vinya. Per la seva banda, els hiverns són suaus amb poques glaçades i els estius calorosos, temperats per les brises marines. La temperatura mitjana anual està compresa entre els 14 i els 16ºC. La pluviometria es situa al voltant dels 600 litres anuals. El clima resulta molt favorable pel bon desenvolupament vegetatiu de la vinya destinada a la producció de vins de qualitat.Varietats i vinicultura
L'actual vinyar és majoritàriament d’antiga implantació, amb vinyes de més de 30 anys d'edat. Aquesta circumstància presenta característiques positives des del punt de vista de la qualitat del producte final. Pel que fa a les varietats negres domina la Carinyena o Samsó, que constitueix la base juntament amb la Garnatxa negra. Les varietats blanques dominants són la Garnatxa blanca i roja i Macabeu. Cal fer esment a una varietat recuperada recentment, la Carinyena Blanca. En molta menor proporció el Moscatell, el tradicional Xarel·lo i, de nova implantació, el Chardonnay, Sauvignon blanc i Gewurztraminer. -
IGP Cádiz (3)
IGP CÁDIZ
Els vins de Cadis estan actualment emparats per la IGP Cádiz (indicació geogràfica protegida) que engloba 15 municipis de Cadis. Compta amb una extensió de 1.500 hectàrea de vinya i 16 cellers. Els vins de la Terra de Cadis van néixer per diferenciar els vins tranquils dels vins generosos de Xerès. Després de certa decadència en els vins de Jerez cellers de Cadis van optar per l'elaboració de vi blanc i vi negre com a la resta de denominacions evidenciant la seva singularitat i la seva aportació a la diversitat vitivinícola de casa nostra.
Territori, Clima i Terres dels vins de Cadis
En primer lloc, el Terreny a Cadis és pràcticament pla en la seva totalitat amb lleugeres pendents. En segon lloc, gaudeixen d'un clima càlid i poques precipitacions. Els seus sòls són principalment calcaris el que facilita la retenció d'humitat el que en una zona de secà és important.Varietats de raïms permeses
Els raïms negres permesos per a l'elaboració de vi negre són: Tintilla de Rota, Ull de llebre, Sirà, Petit Verdot, Cabernet Franc, Cabernet Sauvignon, Garnatxa Negra, Gracià, Merlot, Mollar Cano i Monastrell. Els raïms blancs autoritzats: Chadonnay, Garrido Fi, Verdejo, Montúa, Macabeu, Moscatell, Palomino, Pedro Ximénez, Riesling, perruno, sauvignon blanc.Comprar vins de Cadis
Trobar vins de Cadis és una tasca una mica complicada fora d'Andalusia i és que les produccions són petites. A més, els vins de la Terra de Cadis encara són grans desconeguts pel que en poques botigues de vi es poden trobar aquests vins tan singulars i innovadors. En conseqüència a monvins.cat hem apostat per aproximar-te'n una representació que creiem molt interessant. -
Illes Balears (4)
Vi de la terra Illes Balears
Sembla ser que els romans van introduir el cultiu de la vinya i la elaboració de vins a les Illes Balears. Malgrat la conquesta musulmana de les illes i les prohibicions coràniques, aquest cultiu es va mantenir. Des de la conquesta de Jaume I de l'illa, l'any 1229 i durant l'època medieval aquest cultiu seguiria donant feina. La màxima extensió de la vinya arriba el 1890 amb 30.000 hectàrees de de ceps. No obstant, la fil·loxera ho arrasa tot, i mai més s'assolirà aquesta extensió de cultiu.HistòriaRegulació
Totes les botelles amb la indicació geogràfica "Vi de la terra Illes Balears" han d'anar en primer lloc amb un número de control oficial assignat per l'Institut de la Qualitat Agroalimentària (IQUA) del Govern de les Illes Balears, al qual correspon el control i la certificació del "Vi de la terra Illes Balears".Característiques del vi
Predominen els vins negres de cabernet sauvignon, merlot i callet. Són vins amb molt de color i capa. La fase aromàtica es caracteritza per la presència de fruites vermelles. Són vins amb cos, potents, rics en tanins i aptes per a la criança. Els vins blancs monovarietals de chardonnay i de moscatell són de fama reconeguda. Els vins de chardonnay es caracteritzen pel seu cabal aromàtic, amb notes de fruites tropicals, pinya i plàtan, i en boca són frescs, amples i amb cos, amb un final llarg i persistent. També cal esmentar els "muscats", que es caracteritzen per l'aroma floral, amb notes de gessamí i violeta, i en boca són equilibrats i frescs.Varietats
Negres: Cabernet sauvignon ,Merlot, Sirà, Monestrell, Ull de llebre, Fogoneu, Callet, Manto negre, Pinot Noir. Blanques: Chardonnay, Moscatell d'Alexandria, Moscatell de gra menut, Moll, Parellada, Macabeu, Malvasia, Riesling, Viognier, Sauvignon Blanc. -
Montilla Moriles (12)
Montilla-Moriles és una denominació d'origen andalusa dels vins produïts completament o en part a 17 municipis de la província de Còrdova, situats a les comarques de Campiña Sur de Córdoba, Campiña de Baena i Subbética dels quals Montilla n'és la capital. Per elaborar els vins s'empra gairebé la varietat de raïm blanca, preferentment amb la varietat pedro ximenes, degut a les seves característiques singulars. També per a la criança és destacable la utilització del sistema de Criaderas i Soleras, el qual fa que s'emmagatzemin en barrils de roure americà dels quals s' intercanvia un percentatge de vi entre barrils, aconseguint un equilibri d'edat a cada barril i fa que els vins gairebé no tinguin data d'anyada. -
Montsant (8)
La DO Montsant, història i tradició
La DO Montsant és una terra on el paisatge i el vi han anat de la mà al llarg dels segles i on fins i tot les vinyes velles. Una Història que, amb empenta i entusiasme renovat, camina cap al futur.
La relació d’aquest territori amb la vinya i el vi ve de tan lluny com queda l’Imperi Roma.
Però, no va ser fins a l’Edat Mitjana que es va produir la primera expansió de la vinya als pobles i territoris que actualment formen part de la DO Montsant.
Va ser durant la cristianització, de la mà dels monjos cartoixans de Scala Dei, quan el conreu va esdevenir indissociable d’aquesta terra. De fet, la implantació de la Cartoixa (1194) va ser prou important per a donar nom a tota una comarca geogràfica: Priorat, terres del prior.
Territori
Als pobles que formen part de la DO Montsant, la producció de vi ha estat una constant al llarg dels segles. A finals del XIX, la plaga de la fil·loxera va desencadenar una llarga crisi al sector que va acabar propiciant l’aparició de les primeres cooperatives. Eren principis del segle XX, i la seva formació va contribuir a mantenir el conreu a la zona i a evitar la despoblació. Entre aquestes cooperatives destaquen les dues catedrals modernistes de Falset i Cornudella, totes dues de l’any 1919.Paisatge
L’orografia de la DO Montsant és variada. Les vinyes es troben entre els 50 metres sobre el nivell del mar, en les zones més baixes, i els 700 metres, en les zones més elevades. El territori que s’emmarca dins la DO Montsant està delimitat per un semicercle de muntanyes que li confereixen una forma singular. Per la part nord queda delimitada per la serra de Montsant, encarregada de donar nom a la DO, i La Llena. Al llevant, els límits els marquen la serra de l’Argentera, la Mola de Colldejou i la serra de Llaberia, la zona més propera al mar. A la banda oposada trobem les serres de la Figuera i del Tormo, i al sud és on el territori es torna més obert de cara al riu Ebre. Allà s’encaminen els rius Siurana i Montsant, que junt amb la riera de Capçanes, configuren les aigües que reguen el territori. Un paisatge ben explotat és sinònim de feina ben feta, de qualitat i de sostenibilitat. I precisament aquests són els valors que defineixen els vins de la DO Montsant, a on el model agrícola sap harmonitzar la tradició agrària mediterrània amb la innovació i la creativitat per a crear un projecte de futur.Varietats de raïm
Si bé la DO Montsant englobava 28 cellers quan va néixer, ara són més de 50 els cellers que hi conviuen. Finalment, d’entre les varietats de raïm autoritzades per la DO Montsant, destaquen 4 que poden ser considerades històriques i predominants. En primer lloc, les varietats blanques són Garnatxa blanca i el Macabeu. I en el cas de les negres, la Garnatxa negra i la Carinyena, que representen més del 65% de les vinyes del Montsant. Aquestes varietats històriques i autòctones són les que s’adapten millor al territori i les que doten de singularitat a la DO Montsant. -
Penedès (15)
DO Penedès
Terra i clima
La terra de la DO Penedès és àmplia i oberta i s’estén al llarg d’una gran franja de territori entre mar i muntanya, a mig camí entre Barcelona i Tarragona. Dintre d'aquest marc natural, els nostres vins, provenen de les millors vinyes seleccionades de la zona.Zones
Al bell mig de la depressió prelitoral catalana, entre la serralada prelitoral i les petites planes de la costa mediterrània, maduren les vinyes de la nostra regió vitivinícola.Microclimes
La Denominació d’Origen Penedès disposa d’una gran diversitat de microclimes, conseqüència de la proximitat litoral i de l’altitud. La climatologia és típicament mediterrània, és a dir, suau i càlida. La zona del Penedès Marítim és més temperada per la influència i proximitat del mar. El Penedès Superior gaudeix de precipitacions més freqüents i de més contrast entre temperatures màximes i mínimes. El Penedès Central és el compendi d’ambdós microclimes.Singularitat
De la singularitat en resulta la diversitat dels seus vins. Mil sabors, aromes, cossos i estructures... són el fruit de les a diferències climàtiques, paisatgístiques i de la riquesa i varietat dels sòls que la conformen, tenyits del verd de les muntanyes i planes o del blau de les aigües mediterrànies.Varietats blanques
La DO Penedès, àmpliament reconeguda per la seva qualitat en els vins blancs, combina una oferta de vins elaborats amb les varietats tradicionals (xarel·lo, macabeu i parellada) amb altres que amb els anys s’han introduït i aclimatat amb èxit (chardonnay, riesling, sauvignon blanc...). I amb els vins del xarel·lo com a estendard de la DO, els vins del Penedès són tot aroma, sabor i qualitat. Un plaer per als sentits.Varietats negres
Les varietats negres que trobem són:Garnatxa Negra, Monastrell, Pinot Noir, Carinyena (Samsó), Sirà, Merlot, Cabernet Sauvignon i Ull de llebre. -
Pla de Bages (6)
DO Pla de Bages
Història
Els inicis
Els primers indicis de vinya i vi al Pla de Bages els trobem a les vil·les romanes. A la vil·la de Boades (Castellgalí) s’hi va trobar un tros de ceràmica ibero-romana dels segles II-I a.C. on hi figura una inscripció amb la paraula VINUM. Després de la caiguda de l'imperi romà, no trobem les primeres vinyes conreades fins l’any 940. El Bages era la comarca més a l’interior de Catalunya on la vinya es cultivava i el vi s’hi elaborava bé. Així, el Bages era el proveïdor de vi de les anomenades terres de muntanya, a canvi de blat i altres productes agrícoles. L’expansió de la vinya al s. XIV va ser tan gran que es van començar a concedir privilegis proteccionistes. Per exemple, l’any 1330 Alfons IV el benigne va concedir a Santpedor el privilegi de prohibir als forasters l’entrada de vi o verema. De fet, aquest va ser el moment de màxim esplendor de la ciutat de Manresa, amb un gran creixement de la ciutat i la construcció de les seves obres principals.
Per entendre l'actualitat
A la meitat del s. XVI apareixen les primeres tines de pedra a l’interior de la masia, que seran construïdes massivament a partir del s. XVII. Així naixien les característiques tines enrajolades de ceràmica vidriada del Pla de Bages, amb el brescat de fusta a mode de tapa per aixafar el raïm a sobre. Aquest sistema serà utilitzat fins ben entrat el segle XX.L’abandonament de la vinya al Bages va ser progressiu entre 1925 i 1989. En el període de 1925-1950 es quan se’n van arrencar la major part a causa de les tensions entre propietaris i parcers, la Guerra civil, els alts preus del cereal i la millora del transport en camió i ferrocarril. Entre 1975 i 1982 la vinya segueix en davallada fins a les 500 hectàrees de 1989, que representava gairebé la desaparició de la vinya.Clima i sòl
Dins d’un clima continental mediterrani de mitja muntanya, el Bages disposa de les condicions idònies per al conreu vinícola: un excepcional microclima, una pluviositat escassa i una forta oscil·lació tèrmica, a més d’un sòl franc argilós i calcari.
Els seus vins queden impregnats amb notes balsàmiques d’espígol, farigola i romaní. Aquestes plantes aromàtiques que poblen els boscos de pins, roures i alzines envolten les vinyes.
Varietats tradicionals Pla de Bages
Varietats blanques
Picapoll Blanc: Varietat tardana, de gra ovalat i pell gruixuda, que el protegeix en la seva llarga maduració. Dona vins d’acidesa mitjana que els fa molt amables i potencia la seva sensació de volum. Aromàticament revela notes cítriques, com l’aranja, l’herba aromàtica espígol i en els anys més frescos les notes florals (flor blanca com el gessamí).Varietats negres
Mandó: La mandó és una varietat de raïm negre quasi oblidada que s’està recuperant satisfactòriament. Els vins elaborats amb aquesta varietat sorprenen per la seva qualitat i personalitat. Per això, s’està realitzant un gran esforç per la seva reintroducció rescatant els pocs ceps que han sobreviscut al seu abandonament. Dóna gotims troncònics de tamany mitjà considerablement compactes. Els seus grans són petits i esfèrics arribant a la maduresa amb una tonalitat violàcia. Sumoll: La varietat autòctona negra més conservada a la zona. De cicle mitjà, raïm gros i producció mitjana elevada. Dóna negres de poc color però molta frescor i estructura tànica, amb un estil de vins continentals (és a dir, més semblants a Pinots Noirs i Nebiolos que a varietats bordeleses). De tanins de difícil maduració, per això de sempre s’havia considerat una bona varietat per a la obtenció de rosats. Picapoll negre. -
Priorat (8)
DOQ Priorat
El topònim Priorat està lligat al concepte vi des de fa segles. La suma d’un sòl, un clima, una orografia i el treball d’homes i dones que l’han elaborat seguint les tècniques d’una tradició mil·lenària amb l’ajut, avui, d’una tecnologia adaptada als requeriments de la qualitat, han donat un producte autèntic, exclusiu: el vi del Priorat. La Cartoixa d’Scala Dei representa el bressol històric dels vins i la viticultura de la Denominació d’Origen Qualificada Priorat. Els monjos cartoixans van portar des de Provença, al segle XII, els coneixements i tècniques per desenvolupar una viticultura que va arrelar amb força i ha evolucionat al llarg dels segles. Els dominis de la Cartoixa van configurar l’anomenat Priorat històric, que avui coincideix amb la regió vitivinícola de la DOQ Priorat. Els Cartoixans d’Scala Dei van cultivar la vinya i van elaborar el vi a la Cartoixa, seguint una escola de treball i espiritualitat. Potser el del Priorat és un vi místic. Des de fa gairebé 1000 anys, nou petits pobles s’han instal·lat amagats entre els costers de pissarra que es dispersen als peus de la serra del Montsant. Els seus habitants, viticultors des de sempre, van modelar el terreny amb marges. Després de la Llei de Mendizábal (1835), gràcies a un gran esforç i al desenvolupament creixent de la vinya els viticultors van retrobar la seva dignitat.
HistòriaTerritori
La DOQ Priorat forma una unitat paisatgística compacta i ben definida, constituïda pel gran amfiteatre muntanyós que s’estén al peu de la serra de Montsant, per la litologia pissarrosa dels seus vessants i pel tractament que des de sempre s’hi ha donat en l’àmbit agrícola, que s’ha mantingut gairebé intacte fins als darrers temps. L’orografia d’aquesta zona fa que s’hagi de conrear la vinya en costers de pendents tan pronunciats que obliga, en alguns casos, a construir-hi terrasses. El paisatge que generen aquestes vinyes és un dels trets característics del Priorat que li donen aquesta personalitat tan acusada. Bona part del territori de la DOQ Priorat gaudeix d’algun tipus de protecció paisatgistica, bé sigui com a Pla Especial d’Interès Natural (PEIN); Xarxa Natura 2000; o com a part del territori inclòs al Parc Natural de la Serra de Montsant. La DOQ Priorat té catalogat el 100% del territori d’acord amb els condicionants propis per a la plantació de la vinya.Les varietats
Les varietats recomanades i les autoritzades a la Denominació d’Origen Qualificada Priorat són les següents: Varietats negres recomanades: garnatxa negra i carinyena. Varietats negres autoritzades: garnatxa peluda, ull de llebre, picapoll negre, cabernet sauvignon, cabernet franc, pinot noir, merlot i syrah. Varietats blanques: garnatxa blanca, macabeu, Pedro Ximénez, chenin, moscatell d’Alexandria, moscatell de gra petit, pansal, picapoll blanc i viognier. Garnatxa i Carinyena, estrelles d’un selecte ventall de varietats Les varietats més cultivades al Priorat són les negres, amb la Carinyena i la Garnatxa com a varietats autòctones més destacades. -
Rías Baixas (4)
DO RÍAS BAIXAS
La Denominació d'Origen Rias Baixas és una petita zona vitivinícola situada al nord-oest d'Espanya, a la regió de Galícia. Encara que a les Rias Baixas hi ha una profunda tradició vitivinícola, heredada generació rere generació, és a partir de l'any 1988, amb la constitució del seu Consell Regulador, quan el sector vitivinícola adquireix un pes fonamental en el desenvolupament de l'economia d'aquest territori. Un dels factors determinants és l'aposta per les varietats autòctones, en concret la albariño. Aquestes, són resistents a la climatologia adversa pròpia d'aquest territori que confereixen una qualitat i origen genuïns a uns vins de marcat caràcter atlàntic.
Condicionada pel minifundisme propi de Galícia, aquesta Denominació d'Origen actualment compta amb una superfície de 4.061 hectàrees, repartides en més de 21.825 parcel·les. Les sàvies i expertes mans dels més de 5.550 viticultors d'aquesta zona van apostar per una viticultura tradicional. La majoria de vinyes estan conreades en forma d'emparrat, aquest singular sistema de conducció condiciona que les tasques de poda i verema s'hagin de realitzar a mà.
Ubicació
La Denominació d'Origen Rias Baixas es troba situada especialment a la província de Pontevedra i una petita part a la de La Corunya. A més es divideix en cinc subzones Val do Salnés, O Rosal, Ribeira do Ulla, Comtat do Tea i Soutomaior. -
Ribeiro (4)
DO Ribeiro
La Denominació d'Origen Ribeiro se situa a Galícia, a la vora nord-occidental de la província d'Orense. Entre les confluències de les valls formades pels rius Miño, Avia i Arnoia. Una comarca a 45 km de l'oceà Atlàntic, en una zona molt particular i d'excel·lent aptitud per al cultiu de la vinya.
CLIMA
El clima és el factor clau que determina l'agronomia, varietats i estil de vins. La DO Ribeiro se situa en una zona de transició de Galícia, de caràcter mediterrani suavitzat per la influència atlàntica deguda a l'escassa distància de l'oceà. De fet, aquesta distància hauria de suposar un major caràcter atlàntic de l'entorn. No obstant, l'orografia de cadenes muntanyoses que limita la denominació per l'oest i nord, exerceix un important efecte protector. En conseqüència, es genera una viticultura on la maduració alcohòlica es desenvolupa paral·lela a la maduració fenòlica, conservant un equilibrat frescor propiciat per l'acidesa natural i amb un domini del tartàric sobre el màlic. El caràcter lleugerament continental, a causa dels corrents d'aire dominants, provoquen una important diferència tèrmica entre el dia i la nit. Això, afavoreix la lenta maduració respectant el component aromàtic i frescor natural. Es distingeixen tres valls creades pels seus tres rius principals: Miño, Avia i Arnoia. Un entorn natural format per vessants, bancals i terrasses, excel·lents per a la producció de vins de qualitat basats en la viticultura. Tot això, afavorit per un microclima molt peculiar, ventilat i amb bona exposició per a la maduració de les varietats autòctones de la zona. La influència marítima que penetra per la conca del riu Miño, crea bandes de ecotonía climàtica sobre els vessants. En conclusió, trobem un major caràcter atlàntic segons ascendeix a la cota, de manera que limita el cultiu aproximadament als 450 metres d'altura per a les varietats conreades a la denominació d'Origen. -
Ribera del Duero (12)
Ribera del Duero
Les específiques condicions climatològiques que caracteritzen el cultiu de la vinya a la Ribera del Duero, tenen gran influència al llarg de tot el cicle vegetatiu de les vinyes. Exerceixen un paper fonamental en el desenvolupament de la planta i la maduració del raïm. D'aquestes especials condicions depèn, en gran mesura, la qualitat dels vins obtinguts. La climatologia de la Ribera del Duero es caracteritza, per tant, per una pluviometria moderada-baixa (400-600 mm com a mitjana de pluja a l'any). Els seus estius són secs i els hiverns llargs i rigorosos. Amb acusades oscil·lacions tèrmiques al llarg de les estacions. Aquestes especificacions l'emmarquen dins d'un clima mediterrani, però amb un marcat caràcter de continentalitat. Així el fred intens retarda el brot de la vinya. Els bruscs canvis de temperatura entre el dia i la nit estivals, provoquen un perfecte equilibri del fruit durant la seva maduració. Finalment, a la tardor es recull un raïm de magnífica qualitat.Característiques climatològiquesCaracterístiques geològiques
La Ribera del Duero es localitza en el gran altiplà septentrional de la Península Ibèrica, formada per un gran sòcol antic arrasat i, en part, recobert per sediments terciaris. El major volum d'aquests sediments està constituït per capes lenticulars de sorres llimoses o argiloses, i destaca l'alternança de capes, tant de calcàries com de margues i, fins i tot, de concrecions calcàries. La conca riberenca, presenta nivells horitzontals, suaument ondulats, limitats per l'erosió diferencial, i convertits avui a l'estat de peneplà. El relleu de la zona oscil·la entre les llomes interfluvials, amb cotes de 911 metres, mentre que a les valls, amb una alçada topogràfica situada entre els 750 i 850 metres. -
Rioja (22)
DOCa Rioja
La Rioja ha sabut mantenir-se a l'avantguarda de la innovació vitivinícola amb una gran diversitat de vins amb personalitat diferenciada. Han fonamentat el seu èxit en els mercats i l'han situat en l'elit de les denominacions d'origen històriques europees. Avui la marca "Rioja" és una de les cinc amb més notorietat entre les zones vinícoles més prestigioses del món.
L'experiència de viticultors i elaboradors ha permès realitzar una selecció natural d'aquelles varietats de raïm que demostraven millors qualitats d'adaptació a la climatologia i sòls de la Rioja. Al mateix temps, eren capaços de proporcionar vins de les més altes qualitats. A aquest procés històric s'ha sumat actualment l'impuls innovador del sector, atent sempre a l'evolució i la demanda dels mercats. Aquest fet ha portat a l'autorització de noves varietats el 2008, sent la primera vegada des de la creació de la Denominació el 1925 que s'incorporen noves varietats. Amb l'objectiu fonamental de buscar, en primer lloc, una major competitivitat en els vins blancs, i en segon lloc, aportar diversitat a la seva producció vinícola. Això sí, mantenint la identitat i diferenciació.
Finalment, aquestes són les varietats autoritzades per la DOQ Rioja, entre les quals destaca el Tempranillo en negres, i la Viura o Macabeu en blancs:
- Varietats Blanques: Viura (Macabeu), Tempranillo Blanc (Ull de llebre blanc), Garnatxa Blanca, Malvasia, Sauvignon Blanc, Chardonnay, Verdejo, Maturana Blanca i Turruntés.
- Varietats Negres: Tempranillo (Ull de llebre), Garnatxa Negra, Graciano, Carinyena i Maturana Negra. -
Rueda (1)
DO RUEDA
La Denominació d'Origen Rueda va ser reconeguda el dia 12 de gener de 1980 per ordre del Ministeri d'Agricultura, sent la primera Denominació d'Origen reconeguda a la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó, després de diversos anys treballant pel reconeixement i protecció de la seva varietat autòctona: la Verdejo.
"La zona emparada per la DO Rueda està especialitzada en la producció de vins blancs".
La Denominació d'Origen compta amb uns mitjans naturals molt favorables per a la producció de vins d'alta qualitat. Essent una zona especialitzada en l'elaboració de vins blancs, d'ampli reconeixement internacional. Així mateix, des del 5 d'agost de 2008 els vins negres i rosats també es troben emparats per la DO; data en la qual es publica l'actual reglament de la DO Rueda al Butlletí Oficial de Castella i Lleó.
Les diferents varietats de raïm cultivades estan repartides de manera irregular pels diferents termes municipals que conformen la DO. No obstant això, la vinya arriba a la seva major concentració i intensitat en els termes municipals de La Seca, Rueda i Serrada. És la vinya de la varietat Verdejo el que major superfície ocupa.
Les varietats permeses pel consell regulador són:
- Varietats Blanques principals: Verdejo i Sauvignon Blanc.
- Varietats Blanques autoritzades: Viura (Macabeu), Palomino Fino, Viognier i Chardonnay.
- Varietats negres principals: Tempranillo (Ull de llebre).
- Varietats negres autoritzades: Garnatxa Negra, Cabernet Sauvignon, Merlot i Sirà. -
Terra Alta (7)
Denominació d'Origen Terra Alta
La zona de producció i elaboració de la DO Terra Alta (DOTA) està situada al sud de Catalunya, entre el riu Ebre i la frontera amb terres aragoneses i comprèn els 12 termes municipals de la comarca de la Terra Alta.
El seu paisatge manté tots el trets característics d’un terrer d’interior pròxim al Mar Mediterrani: serralades calcàries prelitorals (Ports d’Horta, Serres de Pàndols i Cavalls), petits rius (l’Algars i el Canaletes), muntanyes de roca conglomerada, boscos d’alzina i pi blanc i sobretot, sòls agrícoles tenyits dels típics conreus mediterranis: ametller, vinya i olivera.
Dins d’aquest marc cal afegir tres unitats de paisatge d’interès agrícola clarament diferenciades: La Plana, l’Altiplà i les Valls.
CARACTERÍSTIQUES:
El sòls de conreu presenten generalment textures mitjanes. Tenen com a denominador comú la seva riquesa en calcària i són pobres en matèria orgànica. El catàleg de sòls de la DOTA classifica fins a 17 perfils, d’entre els que destaca el Panal. Una altre dels trets que reivindica el caràcter mediterrani d’interior és la climatologia. Abundant insolació i pluviometria escassa. Destaquen dues particularitats: un singular equilibri entre els dos vents dominants, el Cerç (NO) i les garbinades (marinades de component Sud) i un hivern fred que denota certa continentalitat.LES VINYES
La vinya està present arreu de les unitats paisatgístiques de La Plana, l’Altiplà i les Valls i especialment concentrada al terç central de la zona de producció, entre 350 i 550 metres d’altitud. La terrassa és la unitat de conreu més comú i és conseqüència de la interacció del conreu amb la variada orografia que presenta el terreny, disposant-lo en diferents pendents i orientacions, sovint, entre parets de pedra en sec -els marges- o ribassos amb coberta vegetal, contribuint ambdós a evitar les pèrdues de sòl de conreu per erosió. Els emplaçaments de terrasses més tradicionals són les planes i els costers, diferenciats per pendents inferiors o superiors al 10%, respectivament. La resta de les vinyes es troben en terrasses abancalades, els bancals, i els fondos de les valls, pràcticament sense pendent i per tant amb un major aprofitament hídric. El predomini de les varietats de raïm tradicionals és l’altre tret diferenciador de la DO Terra Alta. La Garnatxa blanca, la Garnatxa negra i la Garnatxa peluda són les varietats de raïm predominants. Juntament amb el Macabeu, la Parellada i el Samsó sumen tres quartes parts de la superfície de conreu. Fruit d’aquestes interaccions amb el terrer i la cultura vitícola, la pràctica de la viticultura a la Terra Alta és amiga de l’entorn. La verema es caracteritza per presentar un estat fitosanitari òptim, un raïm madur i un gran valor enològic per l’elaboració dels vins. -
Tierra de León (2)
DO Tierra de León
Les primeres notícies documentals sobre la història de la DO Tierra de León es remunten al començament de segle X. Serveixen com a indicador per establir les dues fonts econòmiques sobre les quals es recolzaven els territoris sota la seva influència, els molins per a la transformació cerealista i les vinyes.
Al ser l'àmbit geogràfic de la menció DO Lleó força ampli, i abastar la zona d'influència de dues riberes; Esla i Cea, se situa sota l'ampli context del domini climàtic mediterrani en la seva variant freda. Encara que la influència de l'Atlàntic i del Nord hauria de suavitzar les seves temperatures i fer abundants les precipitacions, l'elevada altitud de l'altiplà on es troba i la vora del relleu muntanyós de la serralada cantàbrica, modifiquen les característiques climàtiques, donant lloc a una forta continentalitat.
Clima
En primer lloc, un rigorós i dilatat període hivernal durant el que es produeixen persistents boires i gelades. Un període primaveral irregular, alternant les temperatures suaus amb les temudes gelades primaverals. Un període estival irregular, alternant períodes tòrrids i àrids amb altres freds que doten el còmput de caràcter suau, situant-se sempre la temperatura mitjana dels mesos més càlids per sobre dels 20º C. Una tardor suau i generalment plujosa que afavoreix un bon final de maduració. En segon lloc, temperatures extremes entre el dia i la nit. Factor condicionant i favorable per a l'acumulació dels polifenols del raïm i la potenciació de les aromes. També, cal esmentar les precipitacions mitjanes anuals, que estan al voltant dels 500 mm., Repartides durant els períodes estival i de tardor. I, finalment, alta lluminositat a la zona, amb una mitjana de 2.700 hores de sol anuals, el que afavoreix una maduració uniforme del raïm.